Eleccions europees 9-J
Crit d’alerta de més de 20 entitats d’arreu d’Europa: “La segregació escolar amenaça la democràcia”:
- En un manifest avisem que Europa es troba “en un punt d’inflexió” i demanem a les institucions comunitàries “respecte als drets humans” i mesures de dessegregació en el marc de l’agenda de l’Espai Europeu d’Educació
- Deu entitats catalanes (aFFaC, Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació, CCOO-Educació, Escoltes Catalans, European Cities Against School Segregation, ECASS, FAVB, Fundació Bofill, Fundació Empieza por Educar, Fundació Secretariado Gitano i PINCat) donem suport a la iniciativa
- Una seixantena d’escoles catalanes que el 9J seran col·legi electoral tornen a interpel·lar el veïnat: “Votes Aquí? Matricula els teus fills i filles aquí!”
Un total de 24 entitats d’arreu d’Europa ens hem coordinat de cara a les eleccions al Parlament Europeu del 6-9 de juny per presentar un manifest conjunt en què alertem dels riscos que la segregació escolar suposa per al conjunt de la societat europea en termes de cohesió social (PDF). “La segregació escolar és una amenaça per al teixit mateix de les nostres societats. Els nens i nenes de diferents orígens socioeconòmics creixen separats els uns dels altres a tota la UE perquè van a escoles segregades i això és el major combustible de la fractura social i l’extremisme“, explicitem. Alhora, proposem als futurs eurodiputats una sèrie de mesures per implementar al llarg del proper mandat, així com recomanacions per al conjunt d’estats membres.
Entitats vinculades amb l’educació, la infància i la igualtat d’oportunitats d’Àustria, Bèlgica, Catalunya, Dinamarca, Espanya, França, Itàlia, el País Basc i els Països Baixos donem suport a la iniciativa, una diversitat que constata com la segregació escolar és una problemàtica compartida arreu del continent. “Els infants neixen sense prejudicis. Són els adults els que trien ser intolerants. Per aquest motiu, les escoles són el millor lloc per construir un futur compartit”, considerem. Des del nostre punt de vista, la Unió Europea es troba “en un punt d’inflexió” a causa dels “canvis demogràfics i l’augment de la diversitat social” i presentem la següent dicotomia: “Abracem realment els valors democràtics i promovem el respecte als drets humans o retrocedim en idees discriminatòries davant d’aquestes transformacions?”.
Les entitats exhortem les administracions europees a exercir les seves responsabilitats en pro de la cohesió social. Concretament, reclamem als futurs europarlamentaris i a la resta d’institucions comunitàries que prioritzin les mesures de dessegregació com a part de les polítiques per a l’èxit escolar en el marc de l’agenda de l’Espai Europeu d’Educació.
El novembre de 2022, el Consell de la UE va adoptar la Recomanació del Consell sobre camins cap a l’èxit escolar, un document que animava els estats membres a promoure activitats polítiques en contra de la segregació. De fet, les recomanacions establien que de cara al 2025 els Estats han d’haver desenvolupat “estratègies integrades i globals cap a l’èxit escolar” per minimitzar els efectes de l’estatus socioeconòmic en els resultats de l’educació i la formació. “La diversitat social a les escoles és positiva i és possible, mitjançant la implementació d’accions legals i la implicació de tota la societat“, concloem. “Fem-ho realitat”, reclamem.
Indicadors comuns, conscienciació i mesures efectives
A banda d’incloure la lluita contra la segregació com un objectiu estratègic, d’entre les mesures que recull el manifest destaca també la demanda d’avançar en la diagnosi i el monitoratge de la segregació amb indicadors comuns i intervencions avaluables, aprofitar els fons europeus per garantir recursos suficients, promoure la conscienciació a favor de la cohesió, la inclusió i la diversitat, marcs normatius per aplicar mesures efectives i sostenibles contra la segregació i promoure coalicions i acords socials que involucrin la societat civil i la comunitat educativa.
Ampli suport a Catalunya
El debat sobre la segregació escolar entesa com una problemàtica social que cal resoldre sorgeix eminentment de Catalunya. De fet, som un total de deu les entitats catalanes que donem suport al manifest: l’aFFaC (Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya), el Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació, CCOO-Educació, Escoltes Catalans, European Cities Against School Segregation (ECASS), la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), la Fundació Bofill, la Empieza por Educar (ExE), la Fundació Secretariado Gitano i la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat).
Un problema d’abast europeu
A aquestes entitats s’hi suma la principal federació d’AFAs de França, la Fédération des Conseils de Parents d’Élèves (FCPE) -amb més de 140.000 adherits-, i les entitats Collectif Apprendre Ensemble, No Ghetto i La Fabrique du Nous. D’aquesta manera, França esdevé un altre dels territoris amb més sensibilitat per la problemàtica, conjuntament amb Bèlgica. Concrtament, les belgues Appel pour une école démocratique / Oproep voor een democratische school, Centres d’Entraînement aux Méthodes d’Éducation Active, Changements pour l’égalité (CGé) i School in zicht també es troben entre les impulsores del manifest.
També veuen la segregació escolar com un fenomen preocupant les entitats neerlandeses Kenniscentrum Gemengde Scholen i Welkom in mijn Wijk, així com la basca Euskal Eskola Publikoaz Harro topagunea, l’austríaca Chance für jedes Kind, la danesa Brug Folkeskolen i la italiana Controvento Società Cooperativa Sociale Onlus.
Seixanta col·legis catalans pregunten: “Votes aquí? Matricula aquí!”
En paral·lel, a Catalunya, la signatura del manifest europeu es tradueix també amb la tercera edició de la campanya “Votes aquí? Matricula els teus fills i filles aquí”. En aquesta ocasió, fins a 58 centres segregats que el proper 9 de juny actuaran com a col·legi electoral han impulsat una enganxada de cartells per interpel·lar els veïns i veïnes que tenen aquell centre com a referència cadastral que també el tinguin en consideració a l’hora de matricular els seus infants.
A Catalunya hi ha 426 escoles, instituts i instituts-escola on s’escolaritzen molts més alumnes en situació vulnerable que el que hi ha als seus barris, per això la campanya posa de manifest que les altes taxes de segregació escolar no són un reflex de la composició social de la majoria dels municipis i els cartells són taxatius: “la democràcia comença a l’escola”.
Per què la segregació escolar és problemàtica?
Afecta negativament la cohesió social
L’escola és l’espai de socialització per excel·lència dels infants. Si se socialitzen en centres allunyats de la realitat, se’ls està privant de conèixer el seu entorn més immediat.
Reduint aquestes possibilitats de contacte s’augmenta la distància entre grups socials, els prejudicis i la xenofòbia.
Contravé els drets dels infants
El Pacte contra la segregació escolar promogut pel Síndic de Greuges el 2018 i ratificat públicament per la majoria d’ajuntaments de Catalunya estableix que la segregació escolar suposa una vulneració del dret a l’educació en igualtat d’oportunitats, protegit per la Convenció de les Nacions Unides dels drets de l’infant i per la legislació en matèria d’educació. És un fenomen que “limita les oportunitats de l’alumnat d’assolir el seu màxim desenvolupament possible, especialment de l’alumnat socialment desfavorit, bé perquè incideix negativament en els seus resultats acadèmics i condiciona les seves trajectòries formatives, bé perquè dificulta les seves possibilitats de socialització en entorns escolars amb capitals socials i culturals equiparables a la realitat social en què viuen”.
La Convenció sobre els Drets de l’Infant estableix al seu punt número 3 l’interès superior de l’infant a l’hora de legislar: “En totes les accions que concerneixen l’infant, tant si són portades a terme per institucions de benestar social públiques o privades, tribunals de justícia, autoritats administratives o cossos legislatius, la consideració principal ha de ser l’interès primordial de l’infant”.
Perjudica el conjunt de la societat
Provoca una pèrdua progressiva de legitimitat de l’escola com a institució d’igualació d’oportunitats i de les regles del joc de l’ascensor social.
Econòmicament parlant, redueix el retorn posterior de la inversió en educació, en tant que els índexs de fracàs i d’abandonament escolar en centres altament desafavorits són superiors als dels centres ordinaris.
Per tot plegat, doncs, creiem que la segregació escolar s’ha de combatre activament.
I si bé es tendeix a entendre la segregació escolar com un fenomen social que ha de “resoldre” el Departament d’Educació, considerem que aquesta aproximació pot ser i ha de ser més àmplia, ja que la segregació escolar implica múltiples actors més enllà dels educatius. Perquè el fenomen té lloc a l’escola, però les causes que el motiven i els efectes que se’n deriven interpel·len al conjunt de la societat.
I les properes eleccions municipals del 28 de maig són una ocasió excel·lent per denunciar-ho, per debatre-ho i per reclamar solucions.
Campanya eleccions 23-J
Donem veu a joves d'escoles segregades que després van escolaritzar-se en centres ordinaris:
Campanya eleccions 28-M
Encartellem col·legis segregats que actuaran com a col·legis electorals:
Encartellem els col·legis electorals!
La comunitat
comença a l'escola
A Catalunya som més de 400 escoles, instituts i instituts-escola en què s’hi escolaritzen altes proporcions d’alumnat de famílies molt més vulnerables socialment que no pas ho és el nostre entorn.
Diversos estudis assenyalen que aquests alts índexs de segregació escolar són superiors a la segregació residencial que hi ha arreu del país.
Vivim junts, però ens escolaritzem en escoles diferents. La majoria d’aquestes escoles amb alts nivells de complexitat ens trobem en barris heterogenis, on famílies de classe mitjana, famílies humils, famílies autòctones i famílies nouvingudes convivim amb total normalitat.
Quan hi ha eleccions, com aquest 28 de maig de 2023, aproximadament uns 140 d’aquests col·legis esdevenim col·legis electorals.
Evidentment que a Catalunya no hi ha 140 districtes electorals ‘complexos’. A Barcelona no hi ha 65 barris ghettitzats, a Badalona no hi ha 15 barris complexos, a Sabadell no hi ha 21 barris amb dificultats socioeconòmiques…
En canvi, hem de tenir en compte que per exemple a Barcelona, una de cada quatre escoles públiques és ‘de màxima complexitat’!
Així doncs, el diumenge 28 de maig, uns 600.000 catalans de tota mena votareu en aquests col·legis ‘de màxima complexitat’. Col·legis que teniu a costat de casa. Col·legis que, per un dia, serem el col·legi del barri.
I volem que, de la mateixa manera que us hi apropareu aquest diumenge, també us hi apropeu els 364 dies restants de l’any. Volem que els fills i filles de les famílies veïnes siguin els companys de classe dels nostres fills!
Volem ser escoles representatives dels nostres barris.
Podríem pensar que la segregació és culpa de l’urbanisme si els centres més complexos estiguessin majoritàriament situats en els barris aïllats i municipis molt empobrits, però en la majoria de casos no és així.
En general, les escoles i instituts segregats ens trobem en barris socialment equilibrats, a uns pocs centenars de metres d’altres escoles on trobem pocs alumnes vulnerables.
A l’hora d’escolaritzar els fills i filles, generalment les famílies més afavorides i amb alt capital cultural defugen aquestes escoles per buscar-ne activament d’altres que acullin alumnat d’un mateix estatus socioeconòmic i cultural. Triar escola també és una decisió política.
Aquest fenomen és el que precisament ens hem proposat de posar sobre la taula aquest #28M per tal d’interpel·lar el veïnatge que tan sols ens visita quan ha de dipositar la papereta a l’urna.
I volem que els nostres veïns que vénen a votar un dia… siguin les nostres famílies tot l’any!
La diversitat a l’escola és una de les millors coses que li poden passar als nens i nenes, i hi ha molts nens que d’això no en poden gaudir.
Ens ajudes a corregir-ho?
També volem interpel·lar les administracions públiques -tant el Departament d’Educació com els nous ajuntaments que sorgiran dels comicis- perquè prenguin mesures per reduir la segregació escolar.
La segregació escolar és un fenomen polític. I s’ha de resoldre amb política. Política entesa en el sentit ampli, com a polis grega.
Els nous ajuntaments que surtin dels comicis tenen la seva responsabilitat en reduir la segregació escolar.
I si és un problema polític, cal valentia política per resoldre’l.
Mira com va anar la campanya del 2021:
Com a AMPA/AFA o comunitat educativa de centre desafavorit... teniu moltes maneres de sumar-vos a la crida!
- Demana’ns una lona PVC mida Din-A0 per penjar a l’exterior del col·legi.
- Descarrega’t aquí els cartells en A3, imprimeix-los i decora el centre: https://drive.google.com/drive/u/4/folders/16zTJtIwk_0Ozf85DikNP47y2LOp1EhyL
- Fes-hi una foto i envia’ns-la!
- Si ets part de la comunitat educativa d’un centre desafavorit i heu penjat cartells o feu alguna acció amb motiu de la campanya, feu-ne fotografies i vídeos i compartiu-ho a les xarxes socials amb l’etiqueta #VotesAquiMatriculaAqui
- Si ets pare/mare d’un centre desafavorit, o fins i tot un exalumne, anima’t a crear el teu propi contingut a les xarxes socials compartint la teva experiència!
- Podeu escriure una columna o un article per al diari del vostre municipi explicant per què la segregació és un problema a la vostra comunitat.
- Organitzeu un acte obert al públic (conferència, debat…) per posar a l’agenda política municipal la problemàtica sobre la segregació escolar.
- Entreu en contacte amb d’altres entitats socials, comunitàries, organitzacions veïnals… per tal que us donin suport i se sumin a la campanya! Teixiu xarxa, busqueu complicitats!
- Constància! Aprofiteu les dinàmiques que s’hagin creat aquests dies per continuar posant el debat sobre la segregació escolar a l’agenda pública del vostre municipi: creeu una xarxa d’agents contraris a la segregació escolar que perduri més enllà dels comicis!
Entitats i col·lectius impulsors
Comunicació i premsa: info@votesaqui.cat
Creiem que el coneixement s’ha de compartir. Per això fem servir una llicència Creative Commons, llevat que en algun material indiquem el contrari. Us animem a copiar, redistribuir, remesclar o transformar i crear els continguts propis d’aquest web, per a qualsevol finalitat, inclosa la comercial. Només us demanem que reconegueu l’autoria de la creació original.